Llibre: LES TIC A L'EDUCACIÓ INFANTIL. Cases, Jordi, Torrescasana, M. Roser (Ed. Uoc)
Autors: Jordi Cases i M.Roser Torrescasana
Alumna: Alba Ruiz Valero
Assignatura: Noves Tecnologies aplicades a l´educació infantil
Curs: 2 magisteri infantil
Any: 2008
4. Capítol quart:Organització i gestió de recursos TIC.
Els mestres han de considerar que les TIC són una ferramenta més, molt valuosa fer a desenvolupar la feina del dia a dia a la classe.
Cal que tot l´equip docent, amb l´equip directiu molt implicat, treballen per tal que el projecte d´introduir les TICS a l´escola siga exitós.
També és primordial que hi haja una difusió de la feina feta, tant dins del propi centre com en altres, ja que compartint els recursos, les activitats..sempre guanyem, i sobre tots els xiquets que és allò més important.
És molt interessant formar una comissió a l´escola de TICS, per tal de vetlar per l´èxit de les TICS a l´escola. Per tal que els mestres estiguen totalment implicats, caldria que haguera un mestre de cada cicle, per supost també d´infantil.
És també important disposar d´un bon dotació equipament per tal de dur a terme l´adaptació. Són indispensables un adequat cablatge, els perifèrics, canons de projecció, càmera de fotos i de vídeo; també són molt útils les pantalles tàctils per a la llar d´infants i per P3.
Tots aquestos elements, cal que estiguen presents a les escoles per a poder dur a terme el projecte d´adaptar el col·legi a les noves tecnologies, que cal tenir molt present sempre que no es tracta només de l´ordinador, sino que té molt més que oferir-nos. Però està clar que, encara que allò idoni és que tinguérem uns quants aparells dins de cada aula, molt sovint açò no és possible i cal tindre una organització per tal de la cura i la utilització igualitària per part de tota l´escola dels recursos.
Una de les qüestions que més dóna per a reflexionar sempre és si és més convenient muntar un aula d´ordinadors, o millor dit, mantindre-la o millorar-la afegint-le ordinadors, o pel contrari, desmuntar aquella organització dels primers anys qué dotaren les escoles amb algun ordinador, per a passar-los a les aules .
Clarament, es veu que a poc a poc, aquesta és la nova tendència, i la raó es molt lògica; si tenim els ordinadors , i els demés recursos a l´aula en qualsevol moment els podem fer servir com un recurs més, de recerca d´informació en un projecte a l áula d ´infantil, per exemple, i aconseguiríem obviament amb més facilitat el nostre primer objectiu, que és el d´integrar les TIC a les escoles com un recurs d´utilitat.
Però, aleshores se´ns presenta el conflicte de com organitzar l´aula, que ja estava estructurada sense tindre en compte les TICS. El llibre ens dóna una sèrie de criteris per tal d´aconseguir-lo. Cal que l ´aula sigue acollidora, amb color; que la temperatura i la llum siguen les correctes, així com uns factors didatics: que puga haver flexibilitat i mobilitat a l´hora d´utilitzar els TICS, per exemple. Tot el treball té que estar orientat a formentar l´adquisició d´hàbits d´autonomia personals i col·lectius i també la relació amb els altres persones.
L´aula ideal podria comptar, segons els llibre, amb quatre ordinadors almenys (si poden ser portàtils. millor), connectats en xarxa i a internet. Disposar d´una impressora i amb facilitat per poder-hi endollar perifèrica que permeten treballar en grups petits,o racons o fer consultes individuals quan sigue necessari.
A continaució, per tal d´ajudar els futurs mestres que s´inicien en aquest projecte a l´aula, s´inclouen una sèrie de graelles per tal de temporitzar, programar, definir el tipus de grup per a cada activitat, establir reforzos, concertar espais de suport, criteris d´avalució... les graelles estan classificades per edats. Considere que açò es molt interessant. ja que et dóna una visió pràctica de com podria organitzar-se realment l´introducció de les TICS.
No obstant, observe que s´inclou la llar d infants. En la meua opinió, a la llar d´infants, amb xiquets de 0 a 3 anys, és molt difícil treballar amb ells a l´aula aquesta mena de continguts. Està clar que les mestres poden posar a la web els seus treballs, informar i comunicar-se amb els pares, però no crec que siga massa acertat incloure l´editor de textos i el gràfic, com està a la graella de la pàgina 52 del present llibre.
5. Capítol cinqué: Programari i recursos didàctics.En aquest capítol, es fa un llistat del programari més habitual que es pot utilitzar a educació infantil.
Els programes que ja solen estar instal·lats a l´ordinador i que potser siga més fàcil que coneguen els mestres, són el processador de text (parlen del Word i de l´OpenOfiice), el programa de dibuix, el de presentacions, els de tractament d´imatge (exclusius per a mestres), d´enresgistranent de so...
Quant als que es troben a la xarxa, al llibre ens dónen moltíssims webs on dirigir-nos classificats segons les diverses àrees curriculars. Crec que és molt interessant, però ara ens centrem en uns quants que són els que més m´han agradat, ja perquè ja els conec o perquè he entrat a la xarxa per tal d´informar-me i els he trobat força interessants.
El Clic, i a seua versió més recient el Jclic,
http://clic.xtec.net/ca/index.htm han sigut creats per la Generalitat, com la majoria de programes que aquest llibre ens ofereix. Pertany al tipus de programa “d´ensenyament assistit per ordinador”. Permet aprendre, repassar, reforçar, memoritzar.. diferents activitats que s´hagen treballat a la classe. Aquest programa el considere de moltíssima utilitat, si es sap com fer-lo funcionar bé. Com experiència personal, l´any passat el treballàrem els alumens de magisteri infantil i van fer els nostres propis projectes, la qual cosa ena resultà molt gratificant.
A l´escola on vaig estar de pràctiques, els xiquets del meu curs, que eren cinqué de primària, van treballar un projecte de “La Magdalena” just abans de les festes. Els xiquets apregueren moltíssim, a més, per a l´integració dels xiquets nouvinguts a la festa i la cultura del seu poble d´acollida, el qualifique d´excelent: els nens es trobàven perfectament motivats per a viure les festes de Castelló. “Ja tenien ganes de vore la magdalena, menjar figues, i vore la gent vestida amb aquelles robes tan antigues.”, segons paraules del propis alumnes.
Per altra banda, tenim l´entorn educatiu edu365,
http://edu365.cat/ on també trobem múltiples aplicacions per a totes les etapes i també per als pares i mares que vullguen treballar-lo a casa seua.
És idoni per als alumnes més menuts, així com els nouvinguts i l´ensenyament del català, ja que es tracta d´un programa molt visual, on s´ensenyen els conceptes amb vídeos i moltes imatges on els xiquets veuen imatges reals, per la qual cosa l´aprenentate és molt més significatiu.
Altra activitat a tindre en compte dins l´àrea curricular de “descoberta d´un mateix” es el projecte telemàtic cooperatiu “Sàlix i els sentits”
www.lacenet.org/sentits que des d´internet ofereix a les escoles que vullguen participar. Està destinat per a P4 i P5, especialment. Es proposa un viatge per tal de treballar els cinc sentits; tot es troba dinamitzat per un personatge, el pallasso Sàlix, que quan els nens finalitzen el projecte, els fa una visita. El projecte consta del següents recursos: una caixa de material per a treballar els sentits que envien a les escoles, la pàgina web on hi ha propostes per treballar i on es pengen les activitats que fan els xiquets a l´aula i , per últim, la festa final que els fa el pallasso Sàlix. Per aquest motiu, aquest projecte és molt motivador per als xiquets ja que veuen realment el personatge amb el qual han astat interaccionant durant tot el temps de duració del projecte.
Per últim, comentarem una pàgina que m´ha resultat també molt curiosa, ja que ajuda els nens a treballar amb el ratolí, des tan sols els dos anys fins els 4, quan es considera que ja tenen l´habilitat suficient per tal de poder controlar-lo. La pàgina web és la següent:
http://personal2.iddeo.es/xgarcia/jocs.htm.
Lúltim capítol que no el comentarem, ens ofereix una sèrie d´experiències a l´educació infantil, on diverses escoles ens conten com ha sigut la seua experiència real treballant amb TICS. Realment, aquesta última part ha sigut molt agradable per a mi, ja que quan es veu tot allò teòric del llibre reflectit en projectes reals que s´han realitzat, anima a intentar-lo.
El llibre també inclou una part on es troba la bibliografia comentada, per si a algú li es interessant informar-se més, així com un apartat de preguntes més freqüents, però que des el meu punt de vista estan més que aclarides al llarg del llibre; crec que es tracta d´ una mena de resum final en format de qüestions.
Com a conclusió final, dir que aquestos últims capítols, encara m´han resultat més fàcils de llegir que els dos anteriors, ja que els dos primers eren més teòrics, i aquestos eren molt pràctics, en forma de recull de recursos i llistat de pàgines d´interés des d´on poder treballar amb les TICS.
Però també crec necessari resaltar que s´han oblidat d´un recurs molt important i valuós per a la classe d´ infantil com són els blogs. He trobat a faltar que inclogueren aquest recurs, que ens pot portar a recollir tot el treball del qual es parla al llibre, en un lloc on mostrar-lo als demés: a l´escola, a altres escoles, als pares i els propis xiquets des de casa. Si que anomenen la web del col·legi, però no ho considere suficient tenint els blogs a l´abast de tothom.
